Des de fa uns dies, Los Tortíllez compta amb un germà petit al barri de Sant Antoni que manté intacte l'esperit de l'anterior. Mobles de fòrmica a la cuina, aparadors de fusta caoba, gres a terra, tapetes de ganxet, gotejat a la paret, vaixelles de Duralex i unes truites sucoses i divertides que són les autèntiques protagonistes d'una carta que podríem degustar sense cansar-nos dia rere dia perquè, d'alguna manera, arreplega els plats de la vida de molts.

Qui hagi estat alguna vegada a Los Tortíllez del carrer Consell de Cent, sap perfectament que és un local on és fàcil sentir-se com a casa des del primer moment. Per la seva decoració, inspirada en les llars espanyoles dels anys 70 i 80 i plena de petits i suggeridors detalls (des de Pryca a Naranjito) que ens traslladaran d'un cop de plom a racons de la nostra infància, a llars de pares i avis en què un dia no tan llunyà ens sentim bé.

També per la seva carta, que ofereix una cuina casolana al cent per cent, senzilla, sense pretensions, el comfort food de tota la vida quan encara no s'havia encunyat el terme. I també per la calidesa que desprèn sempre un equip format majoritàriament per persones en risc d'exclusió social i que respon a la vocació dels propietaris, Liad Finkelstein i Vicky Martínez, d'estrènyer lligams amb la comunitat i contribuir a crear un entorn millor a tots els nivells.

Los Tortíllez és un lloc gaudint, fins a dir prou, on brillen les truites per a tots els gustos, des de les més senzilles a les més originals, i es combinen amb les tapes de sempre, anomenades "altres meravelles", que poden ser des de les anxoves fins a uns bunyols de bacallà amb mel i ratlladura de llima, un xoriço a l'infern flamejat amb anís (obrin el seu instagram, perquè s'ho mereix) o unes favetes a la catalana, entre molts d'altres.

Aquesta tardor Los Tortíllez trepitja fort i s'han incorporat a la carta nous plats, des dels calamars farcits en la seva tinta a la sípia estofada amb pèsols perla i safrà i un frincadó de vedella casolà sensacional. Cal deixar buit (i assegurar-se que hi hagi pa) per a un cap i pota que donarà molt de què parlar aquest hivern entre els comensals barcelonins.

El nou local del carrer Manso pretén portar a Sant Antoni aquesta nostàlgia ben entesa que ens trasllada al saló de casa dels nostres pares o avis i que, d'alguna manera, ens connecta amb un entranyable passat.