Amb l'objectiu de retre homenatge a l'obra de Nèstor Luján, concretament al seu llibre Vint segles de cuina a Barcelona, el restaurant Windsor ha posat en marxa un menú molt especial: Menu Barcelona. Aquesta proposta permet al comensal conèixer alguns dels plats emblemàtics que es menjaven a la ciutat al llarg del segle XX.

Al Menú Barcelona hi trobem algunes de les receptes presents al llibre de Nèstor Luján, totes elles història viva d'una ciutat en constant moviment. Plats que han marcat una època reinterpretats ara pel xef David Rodríguez y el seu equip de cuina, que els ha adaptat a les tendències del segle XXI.

Llagosta amb salsa tàrtara, de l'Hotel Ritz
El Ritz ha estat sempre (i ho continua sent) símbol d'aquest refinament chic que convida a degustar les millors receptes en un ambient elegant i sofisticat, a l'estil dels grans salons parisencs. La seva llagosta amb salsa tàrtara va reunir al seu voltant durant molt de temps al més florit de la burgesia i l'aristocràcia de la ciutat.

Ànec a la taronja, de Cau Ferrat
Aquesta recepta exquisida del restaurant Cau Ferrat, ja desaparegut, és una bona mostra de la influència de la gastronomia francesa a la cuina barcelonina. La fascinació de molts cuiners pel país veí, una democràcia plena on hi havia llibertats inimaginables a la Barcelona del franquisme, continua intacta fins als nostres dies.

Sopa de farigola (cuina popular)
Va néixer per reaprofitar el pa dur i treure partit de les herbes de l'hort i, com passa amb gairebé tots els plats populars, no n’hi ha una recepta consensuada. Aquí cada sastre té el seu nus, com també el té el xef de Windsor, David Rodríguez, que ha creat una recepta pròpia per a aquest Menú Barcelona que tantes alegries està donant als paladars més curiosos.

Bacallà amb patates i allioli (cuina popular)
Hi va haver un dia que aquest plat, ara una delicatessen present als restaurants de luxe, era considerat “dinar de pobres". No només era abundant, sinó que gràcies a la salaó podia conservar-se durant molt de temps. Se servia amb patates i allioli (una altra salsa tradicional catalana que servia també per matar alguns sabors i aromes presents al menjar a punt de fer-se malbé).

Canelons Rossini, de Maison Dorée
Maison Dorée va ser un cafè i restaurant ubicat a la Plaça Catalunya, que va funcionar del 1897 al 1918. Va destacar per la seva decoració modernista i per ser lloc de trobada i tertúlia d'intel·lectuals, artistes i burgesos. Els seus canelons Rossini, amb foie, tòfona i vi dolç, aixecaven passions. I demostraven, és clar, una vegada més, que malgrat venir d’Itàlia els canelons són des de fa temps un bastió de la gastronomia catalana.

Xai amb samfaina dolça (cuina popular)
La samfaina dolça és ara difícil de trobar, però hi va haver un temps en què era el protagonista de moltíssimes receptes en gran quantitat de llars. Es preparava amb gairebé qualsevol carn que es tingués a mà, tot i que era habitual amb pollastre i xai.

Crêpe Suzette, de Restaurant Glacier
Encara obert a la Plaça Reial, aquest restaurant preparava unes creps Suzette que van seduir legions de fans. Aquest dolç a base de mantega, sucre, suc espremut de mandarina o taronja, i triple sec de taronja segueix sent llegendari, un altre exemple d'aquella Barcelona que mirava cap a França.

Tota la informació la podeu trobar al web https://restaurantwindsor.com/