Catalunya és una denominació d'origen per als vins produïts en les regions vinícoles de la comunitat autònoma de Catalunya que compleixin amb els requisits del seu consell regulador. Es va crear amb la finalitat de donar sortida a la producció de les denominacions catalanes petites obrint la possibilitat d'embotellar vi en una denominació amb raïm provinent d'una altra o de fer barreges amb raïms de diferents denominacions. A més de donar peu al fet que la viticultura pogués fer experimentacions amb una gamma més àmplia de varietats i amb menys restriccions que en les altres denominacions.
HISTÒRIA
Va ser creada el 2001 amb la finalitat de donar sortida a la producció de les denominacions catalanes petites obrint la possibilitat d'embotellar vi en una denominació amb raïm provinent d'una altra, o de fer cupatges amb raïm de diferents denominacions. Per això, la Catalunya és considerada una Denominació d'Origen innovadora.
CLIMA
Un clima plenament mediterrani a la part que voreja la platja conviu amb un microclima més continental a la banda interior. La Serralada Litoral frena els vents i condensa la humitat del mar.
GEOGRAFIA
La DO Catalunya recull la història i tradició de la viticultura de Catalunya. Engloba un ampli ventall de varietats autòctones i tradicionals en una denominació que aplega bona part dels territoris cultiu de vinya de Catalunya. En total integra 330 municipis que se superposen a les altres deu denominacions d'origen, més la DO Cava, encara que el nombre d'hectàrees inscrites és menor.
| Superfície de vinya inscrita | 51.307 (ha) |
| Viticultors | 9.531 |
| Cellers embotelladors | 118 |
| Producció d’ampolles | 55.000.000 |
| Varietats blanques | Albarinho, Chardonnay, Chenin blanc, Garnatxa blanca, Gewürztraminer, Macabeu o viura, Malvasia o subirat parent, Malvasia de Sitges o malvasia grossa, Moscatell de gra gros o d’Alexandria, Moscatell de gra petit, Parellada (montonenc, montonega), Pedro Ximénez, Picapoll blanc, Riesling, Sauvignon blanc, Sumoll blanc, Vinyater, Viognier i Xarel·lo (cartoixà, pansal, pansa blanca, pansa rosada) |
| Varietats negres | Cabernet franc, Cabernet Sauvignon, Garnatxa negra o lladoner, Garnatxa peluda, Garnatxa roja (garnatxa gris), Garnatxa tintorera, Merlot, Monastrell o garrut, Petit Verdot, Picapoll negre, Pinot noir, Samsó (cursilló, carignane, carenyena o mazuela), Sumoll negre, Syrah, Trepat i Ull de llebre |
VINS
S'hi elaboren vins negres potents, d'aroma franca i intensa, molt equilibrats. Els vins blancs són, en general, lleugers i molt fruitats. Els rosats de bell color i olors de primavera. Els vins de licor i els vins d’agulla, en menor grau, acaben per completar l’oferta de la Catalunya.
VINS DESTACATS
Olivera Tossudes
Clos d'Agon negre
La Freixaneda negre
Més que paraules
CONSELL REGULADOR
La Denominació d’Origen Costers del Segre és un mosaic format per set territoris repartits al llarg de tota la conca del riu Segre i del Pirineu lleidatà. S’hi distingeixen set subzones: Artesa de Segre, Les Garrigues, Pallars, Raimat, Segrià, les Valls del Riu Corb i l’Urgell.
HISTÒRIA
El caràcter interior, allunyat del mar, ha fet que durant segles l'àrea estigués allunyada de les vies de comercialització, resultant uns vins amb trets propis i característics.
La colonització agrícola de Raïmat a principi del segle XX va suposar una renovació important, aportant innovacions en les varietats de raïm i en els mètodes de producció. Va ser el primer lloc de Catalunya on es van introduir les varietats de cabernet sauvignon, merlot i chardonnay, al costat de les varietats autòctones, i es van adoptar les tècniques californianes de vinificació.
CLIMA
El contrast tèrmic del clima continental s’accentua amb una insolació elevada i una pluviositat escassa. Cada subzona presenta diferències climàtiques i de sòl, i paisatges que conjuguen muntanya i pla.
GEOGRAFIA
L'àrea de la denominació és diversa amb característiques geològiques i climàtiques canviats. Les vinyes són entre els 200 i 400 m. d'altitud. El sòl és calcari recobert de sorra, amb una gran uniformitat a tota la denominació.
| Superfície de vinya inscrita | 4.002 (ha) |
| Viticultors | 432 |
| Cellers embotelladors | 36 |
| Producció d’ampolles | 3.971.067 |
| Varietats blanques | 2.164 ha: Albarinyo, Chardonnay, Chenin, Garnatxa blanca, Gewurztraminer, Godello, Macabeu, Malvasia, Moscatell de gra gros o d’Alexandria, Moscatell d'Alexandria, Moscatell de gra menut, Parellada, Riesling, Sauvignon blanc, Verdejo, Viognier i Xarel·lo. |
| Varietats negres | 1.838 ha: Cabernet Franc, Cabernet sauvignon, Garnatxa negra, Garnatxa Tintorera, Makbec, Mazuela o samsó, Merlot, Monastrell o garrut, Pinot noir, Syrah, Trepat i Ull de llebre. |
VINS
També en l’elaboració dels vins queda patent la vinculació de la zona en la singularitat dels productes.
Les temperatures nocturnes durant la maduració són excepcionalment baixes, la qual cosa fa que els vins tinguin una elevada acidesa i uns sabors intensos, diferents de qualsevol altra zona. Així, les aromes primàries dels vins blancs queden impregnades de tocs afruitats en aquells que es produeixen en les subzones amb relleus suaus, i florals en les subzones de més altitud. Per la seva banda, als vins negres, el caràcter dels factors naturals es manifesta en el grau alcohòlic, els perfums i els sabors.
A més de vins blancs i negres, els cellers de la DO Costers del Segre elaboren també vins rosats, vins escumosos, vins de licor i vins d’agulla.
Vins blancs
D’entre la gamma de varietats blanques, les predominants són les tradicionals Macabeu i Parellada, i el Chardonnay. El resultat són vins de perfil més clàssic: lleugers i afruitats.
D’altra banda, la bona aclimatació del Chardonnay a la regió ha permès l’elaboració de vins de característiques més actuals -tant vins joves com fermentats en bóta de roure- que presenten una major estructura i on es fa més present el seu caràcter varietal.
Vins negres
De la carta de varietats negres, les més implantades són la tradicional Ull de Llebre i el Carbernet Sauvignon, que són treballades juntament amb altres varietats destacades com ara el Merlot, la Syrah, la Pinot Noir, la Garnatxa o el Trepat.
Les principals característiques dels vins negres de la DO Costers del Segre són les potents aromes i el gust equilibrat. Al mateix temps ofereixen també una bona expressió tànnica i en boca resulten saborosos, amples i estructurats.
VINS DESTACATS
Geol
Acusp 2016
La Romiguera
Cérvoles Estrats
CONSELL REGULADOR
La Denominació d'Origen Conca de Barberà regula la producció vitícola de les conques dels rius Francolí i el seu afluent, l'Anguera, a la comarca de la Conca de Barberà. El primer reglament del Consell Regulador fou aprovat el 19 de novembre de 1985.
HISTÒRIA
La història vinícola de la comarca es remunta al segle I aC amb la romanització, però la seva tradició està estretament lligada al monestir de Poblet. Durant l'època medieval els monjos cistercencs van impulsar el conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Es conserva un celler d'estil gòtic del segle XIII.
La irrupció de la fil·loxera a finals del segle XIX va provocar un moviment cooperatiu per fer front a la plaga. El 1894 naixia la Cooperativa de Barberà de la Conca a la que van seguir tota una llista de cellers cooperatius. Destaquen els cellers modernistes dels arquitectes Pere Domènech i Roura i Cèsar Martinell i Brunet, anomenats «catedrals del vi» per Àngel Guimerà.
CLIMA
Aquesta comarca, envoltada de muntanyes i travessada pel riu Francolí i Anguera, gaudeix d'un microclima mediterrani amb influència continental que provoca diferències de temperatura entre el dia i la nit.
GEOGRAFIA
La plana vertebrada pels rius Francolí i Anguera està protegida per les muntanyes que l'envolten, especialment la serra de Prades per ponent. El clima és moderat, entre mediterrani i de secà, amb una temperatura i pluviositat òptimes per elaborar vins de qualitat secs aromàtics i suaus. L'altitud mitjana és de 500 m. El sòl és bàsicament calcari.
La zona de la denominació d'origen s'estén pels següents municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí i Poblet.
| Superfície de vinya inscrita | 4.200 (ha) |
| Viticultors | 1.100 |
| Cellers embotelladors | 20 |
| Producció d’ampolles | 1.200.000 |
| Varietats blanques | Macabeu, Parellada, Chardonnay, Sauvignon blanc, Moscatell d’Alexandria, Garnatxa blanca, Moscatell de gra petit i Chenin. |
| Varietats negres | Trepat, Cabernet Sauvignon, Ull de llebre, Garnatxa negra, Merlot, Syrah, Monastrell, Pinot noir, Cabernet franc i Samsó. |
VINS
La frescor i la lleugueresa són les qualitats més rellevants dels vins blancs elaborats majoritàriament amb les varietats macabeu i parellada. El Chardonnay dóna uns vins mésconsistents i de prestigi reconegut.
Els rosats i els negres elaborats amb la varietat autòctona Trepat doten de personalitat singular aquesta zona.
Els negres tradicionals s’elaboren amb ull de llebre i garnatxa donant lloc a vins sedosos i suaus, però també en trobem d’elaborats com cabernet sauvignon, syrah, merlot, pinot noir i samsó que quan reben un envelliment en bóta s’obtenen vins més corpulents i amb bona persistència.
VINS DESTACATS
Samsó 2014
Cara Nord blanc
La font voltada
Mas de la pansa trepat
CONSELL REGULADOR
Mar i muntanya, harmonia i duresa. Contrast és la paraula que defineix l’Empordà, la zona vitivinícola més antiga de la península, atès que Empúries és considerada tradicionalment la porta d’entrada per on els grecs van introduir el conreu de la vinya a la península.
HISTÒRIA
No hi ha cap mena de dubte que la cultura del vi i el coneixement del comerç del producte de la vinya arriba a Catalunya aproximadament al s. VI aC gràcies a la més important colònia grega del país, Empúries, ciutat que, passats els segles, donarà nom a tota la comarca de l'Empordà.
A finals del segle XIX va ser la primera regió de la península en patir la plaga de la fil·loxera provinent de França. Moltes vinyes es van substituir per alzines sureres passant a ser la principal àrea mundial en la producció de taps de suro, indústria molt lligada a la vinícola.
CLIMA
El tret climàtic més característic i que afecta els conreus és el fort vent del nord anomenat Tramuntana, que bufa amb ratxes que sovint superen els 120 quilòmetres per hora i que té uns efectes molt beneficiosos pel bon estat sanitari de la vinya.
Hiverns suaus amb poques glaçades i estius calorosos, temperats per les brises marines. Una temperatura mitjana anual entre els 14 i els 16ºC. La pluviometria es situa al voltant dels 600 litres anuals.
GEOGRAFIA
La zona de producció de la DO Empordà, situada a l'extrem nordoriental de Catalunya, engloba un total de 55 municipis distribuïts en dues comarques: 35 municipis de l'Alt Empordà i 20 municipis del Baix Empordà, que es delimiten en dues zones separades geogràficament.
Terrenys, que majoritàriament de textura sorrenca i pobres en matèria orgànica, idonis per a la producció de vins d’elevada qualitat. Generalment són àcids i estan situats des de nivell del mar fins a un màxim de 260m d’altitud. Cal distingir les zones de la plana empordanesa, on predominen els sòls de naturalesa al·luvial, de les zones de muntanya i a les faldes de muntanya, on els sòls són de pissarra i granítics, amb paisatges de gran bellesa.
| Superfície de vinya inscrita | 1.186 (ha) |
| Viticultors | 335 |
| Cellers embotelladors | 46 |
| Producció d’ampolles | 4.160.000 |
| Varietats blanques | Garnatxa blanca, Garnatxa roja, Macabeu, Moscatell d’Alexandria, Chardonnay, Gewürztraminer, Malvasia, Moscatell de gra petit, Picapoll blanc, Sauvignon blanc i Xarel·lo. |
| Varietats negres | Garnatxa negra o lladoner negre, Samsó, Cabernet franc, Cabernet Sauvignon, Garnatxa peluda, Merlot, Monastrell, Syrah i Ull de llebre. |
VINS
La gamma de vins empordanesos és molt àmplia. S’hi elaboren vins blancs, frescos i saborosos, a partir de les varietats macabeu, garnatxa blanca i chardonnay. Els rosats, elaborats amb samsó i garnatxa, es caracteritzen per un color cirera més o menys intens, una gran personalitat i una aroma delicada, i són frescos i moderats en graduació alcohòlica.
Els vins negres, que actualment representen la majoria de la producció, s’elaboren bàsicament amb les varietats samsó i garnatxa, que es complementen amb noves varietats que es van introduint, bàsicament cabernet sauvignon i merlot. Són d’elevada qualitat, amb cos, ben constituïts i harmònics, de vegades matisats per una criança acurada.
Aquests vins de reserva i criança presenten unes notes d’aroma molt especials; són complexos, especiats, saborosos, plens i molt agradables al paladar.
Una especialitat diferencial de la zona és la garnatxa de l’Empordà, vi dolç natural d’aquesta varietat de raïm, càlid i sedós, unes virtuts que el fan un vi de postres excepcional, juntament amb el moscatell de l’Empordà.
VINS DESTACATS
5 Finques
Espelt Efímera
Masia de Carreras 2016
Aires de Garbet